records i memòria…
m'enrecordo...
a m'arcord…
Així era el títol del film de Federico Fellini escrit en l'antiga llengua romànica
de la regió d'Emília-Romanya.
Fellini rememorava la seva infantesa en la Itàlia feixista dels anys 30,
en la petita Rímini, la seva ciutat natal, a la costa de l'Adriàtic…
Aquí estàvem a Badalona i a la costa de la Mediterrània,
però jo, com Fellini, també ho vull recordar en aquestes línies...
però jo, com Fellini, també ho vull recordar en aquestes línies...
"Jo també m'enrecordo de la meva infantesa els primers anys de postguerra franquista, els dies tristos i foscos de la Setmana Santa, on durant tota una llarga setmana es prohibia qualsevol manifestació festiva, ni tan sols de música lleugera a la ràdio –no teníem televisió ni internet–... solament música sacra. Els espectacles tancats i només en algun cinema es projectaven pel·lícules que evoquessin els aspectes històrics i religiosos de la vida de Jesucrist…
Únicament les processons i la visita a les esglésies i als monuments eren els motius "d'esbarjo…"
M'enrecordo el Dijous Sant, i la munió de badalonins que ens dirigíem als llocs on passava la processó, principalment al carrer de la Creu –antiga carretera N-II, que quedava totalment tancada a la poca circulació de vehicles que hi havia a les hores– per instal·lar-hi cadires que molts les portàvem a coll des de casa per veure còmodament la desfilada.
Feia la fresca de les nits d'abril i anàvem abrigats i expectants per aquell espectacle, que a ulls dels nens, ens despertava curiositat, i a mi, també, una mica de por…
Tradició i devoció. Els passos, els estaferms de la guàrdia romana, els apòstols amb els palmons i un Judes barba-roja, vestit de vermell i anant d'una punta a l'altre del carrer acariciant les trenta monedes de la traïció…
La representació realista del viacrucis es mostrava sense escatimar detalls: el camí del calvari, les fuetades sobre el cos ensangonat i la corona d'espines..., la crucifixió… Tota l'escenificació del turment de Jesús de Natzaret fins al sacrifici a la creu i el Sant Sepulcre…
En mig de tot això uns grups de nens cantant una lletania que es repetia, alternativament al llarg de tota la processó, una vegada i una altra: "record i memòria de la passió que va patir, Déu Nostre Senyor Jesucrist…"
Fidels oferint el seu sacrifici corporal…, amb els peus encadenats, descalços, caminant d'esquena…!
Guàrdies, capellans i autoritats tancaven el seguici on hi havien moltíssims encaputxats amb aquestes tètriques capirotes de reminiscències de la Inquisició del segle XV...
Unes imatges i uns sons que han quedat gravats indeleblement en el meu record
Una mica de por..., per no dir terror. No ni hi havia per a menys… "
Fons documental de diversos fotògrafs
Us he de confessar que quan em van invitar a fer aquesta petita conferència sobre els cartells de les processons de la Setmana Santa badalonina dels anys 40 als 70,s, no em venia massa de gust.
Principalment perquè el tema del cartellisme i del disseny en general d'aquesta època no és precisament el més lluït i engrescador. Aquest període de la postguerra espanyola és el més obscur i escassament creatiu de la història del disseny i del cartellisme en particular…
Però després de l'anàlisi d'aquesta exposició, va ser una agradable sorpresa en descobrir la vàlua de moltes peces i alguns autors, per a mi, totalment desconeguts.
Cartells exposats...
Com idees generen altres idees...
He creat el cartell d'aquest acte a partir de l'extracció d'un fragment de l'anònim de 1973 que tanca l'exposició.
La idea i significació dels elements, connoten i denoten el concepte que el seu text explicita…
Presentació a càrrec de Margarida Abras
directora del Museu de Badalona
(fotos Mari Carmen Aymar)
PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada